 
Ja feia dies que teniem pendent penjar el resum i les fotos del Excursionem del novembre i veien com s'ho han currat el "comando" Mont-Roig m'han fet rependre el tema. Com recordareu, l'excurionem de Novembre el vam voler convinar amb el Festival de Cinema de muntanya de Torelló. Així doncs al final vam anar pujar a les Penyes altes del Moixeró per anar trobar les primeres neus prematures que van resultar una mica minses i al dia segunet una excursionemta pel Lluçanès.
i ja de pas us penjo algunes fotos d'aquest cap de setmana al Puigmal.
 I del nou juguet de l'Elsa a la Vall d'Aran. 
El "comando" Mont-Roig estem ufanosos de poder afirmar que hem complert tots els objectius que ens havíem traçat, i hem pogut demostrar, un cop més, que la famosa regla d’horaris que recomana comptar el doble de l’horari de la ressenya + 1 hora de més, es compleix a la perfecció.
Us deixem algunes de les fotos: Aquí va l'n-èssima proposta pel proper pont de tres dies: Dissabte dia 6: Sortim de Barcelona, anem fins a Quanca i pugem per la pista que va cap a Pleta Palomera fins on la neu ens deixi. Des d'allà pugem al refugi del Mont Roig, una cabaneta metàlica preciosa: http://www.euro-senders.com/refugis/web_cast/Fitxes_refugis/Montroig.htmDiumenge dia 7: Des del refugi, amb motxil·la petita, pugem el Mont Roig i tornem a dormir al mateix lloc. Dilluns dia 8: Ara ve el més interessant, fem una petita travessa: pugem al pic de Ventolau i baixem en direcció a la Pleta del Prat, on dissabte haurem deixat un cotxe per tornar. Si les condicions no són bones o algú no té ganes de fer travessa, també es pot baixar per on vam pujar. Pos això, qui s'apunta? De moment som: Eko Pere David Lopez Marc Muntsa Robert (a confirmar) Doncs si, ja tenim programat el primer Excursionem oficial de la temporada. Aprofitant que es celebra el Festival Internacional de cinema de Muntanya de Torelló i que tot just serà la primera sortida de la temporada, proposem fer el següent: 1º dia: Sortida d’un dia per una zona a concretar. Les propostes serien: Catllaràs, Montgrony, Serra d’Ensija, Puigmal, Pedraforca, etc... Dormir: Sant Martí de Sobremunt, a Can David. 2º dia: Sortida matinal pel Lluçanès, al Gorg Negre i barranc de l’Infern, amb costellada a St. Martí. A les 19 h. s’hauria d’estar a Torelló per la sessió de cinema. Per tant queda pendent escollir la zona del primer dia i si algú te una proposta diferent pel segon dia també es pot pronunciar. Per ara han confirmat assistència: Ferran Eko Gabriel Elsa David Més coses: .- El sopar i el dinar del 2º dia serà comú per tots, la resta es cosa de cadascú. .- Cadascú es compra la seva entrada al “servicaixa” .- Propostes i inscripcions a l’apartat de comentaris. PD: 6,7 i 8 de desembre, l’últim Excursionem de l’any!!! Tot aprofitant el clima d'aquests dies, els senyors, o millor dit senyorets, Adrià i Dani fan una crida per formar files i celebrar la castanyada. Així doncs, queda dit. CASTANYADA 2008 Dissabte 1 de novembre Hora: a partir de les 18:30h. Lloc: St. Martí de Sobremunt o altrament conegut com Sobremunt. Com arribar: ( http://www.viamichelin.es/viamichelin/esp/dyn/controller/Cartes?strCountry=844&strAddress=&strMerged=sobremunt&x=0&y=0&ie=UTF-8) s'obren llistes, les opcións son: 1/2 pensió = castanyada sopar + esmorçar Pensió complerta = castanyada sopar + esmorçar + dinar (costellada???) David. PD: quins collons aquest dos que decideixen muntar una castanyada a casa d'un altri...
Els objectius eren clars:
* Gastronomics: Barbacoa
* Esportius: Rulos en bici
dels primers a part de no haver-n'hi fotos (la gent estava ocupada menjant i bevent) va esser ampliat amb una xocolatada al costat de Barbastro (fabrica Bresco, preneu nota). La barbacoa va ser abundant i de calitat.
Dels segons en canvi, tenim fotos prou interessants. La Litera promet excursions interessants tant en bici com caminant. Llastima la caiguda a ultima hora de la anfitriona que ens va fer patir una mica. Sembla que evoluciona favorablement i comença a veure menys nassos que orelles. Aqui hi ha un recull de fotos que vaig fer:
 Desmuntant les bicis dels cotxes  Bici recolzada al castell de Baells 
Treient la taula per esmorzar  Ca l'Ursula
 Per feina  Eko fa el rodatge a la seva bici  Primer descans, les pujades són dures
 Eko i Martí  Elsa, mongolian way
 Ferran i MartíR, tenen pinta de tirar
 Fent camí
 Muntsa i Anna  Carlota i Muntsa
Ursula 
En obres? 
Marc 
Anna, això puja ! 
En ruta 
Parada i retrobament al collet 
Muntsa i Martí 
Tallat entre els pantans de Canelles i Sta Anna  Martí ja de tornada En resum, crec que cal entrenar una mica si volem fer la Titan Desert, pero anem sobrats per menjar un Titanic Dessert (de l'anglès: postre inmens). Fins la propera !
Ascens al Puigmal en btt des de Dorria. Distancia 42 km. Desnivell positiu acumulat aprox. 1600m Setembre 2008 Què us sembla anar d'excursió a la Cerdanya aquest cap de setmana? El full de ruta pot ser el següent: - Sortir de Bcn el Dissabte al matí (Cap a les 7-8h?) - Deixar el cotxe a Cal Jan de la llosa (Des de Bcn són unes 2:30h): http://www.guiacampsa.com/gcampsa/ruta/mapa/mapa/Fmapa.aspx?comando=CR&origen=17240000006986&destino=17240034516557&criterio=1&peaje=0&radio=15000#ruta- Pujar per la Vall de la Losa fins al refugi de Montmalús (Són uns 11Km.. 4 horetes amb la calma).  - Dormir al refugi de Montmalús: És un refugi lliure amb lliteres (12 places, sense matalàs..cal màrfega) i amb llar de foc.   - I a l'endemà seguir patejant...Tosseta de Vallcivera, Tossa Plana de Lles, Roc Blanc, Baixar fins a la Vall de la Llosa i tancar la circular (Més o menys són uns 14 Km).  - Tornar cap a Barna. Qui s'apunta a conèixer la Cerdanya andorrana o l'Andorra ceretana?
Des del nucli dur de l’excursionem es fa una crida a formar files pel pròxim cap de setmana, el tant esperat Pont de St. Joan, i fer una sortideta d’aquelles que fan historia. Les propostes més esbojarrades fins al moment han estat: Fer la cresta des de l’Aneto fins la Maladeta tot fent fins 9 cims de més de 3000 m, entre ells el Astorg, el Maldito i el del Medio. La dificultat és baixa, només hi ha un pas que potser s’hagi d’anar encordat i com a molt un rapel de no res. La idea original inclou un vivac al cim de l’Aneto.
Una altre opció seria anar a treure el nas cap a la mai prou coneguda zona de Petrtxema, Archerito, Ansebere i “La Mesa de los tres Reyes“. On confluïen els tres antigues corones de França, Navarra i Aragó. 
Mesa de los Tres Reyes 
Agulles d'Ansabere
El tema neu es tota una incògnita però com a bons excursionemistes, mai ens ha fet por enfonsar-nos fins l’engonal durant hores per assolir els nostres objectius, sempre i quan algú altre obri traça... Si algú te una altre proposta interessant que parli ara o que calli fins el proper excursionem. Ja que és complicat fer una reunió amb tant poc temps, us convido a fer servir la secció de comentaris d’aquest post per apuntar-vos o fer qualsevol consulta o comentari. Totes les modificacions de plans s’aniran penjant en aquesta mateixa secció. Ens veiem!!!
      Com que més val tard que mai, aquí va la crònica de la ruta que vam fer diumenge 23 de maig per la Serra del Montsant. Quedem a les 8h del matí l'Adrià, el Gabriel el Ferran i jo mateix, en Dani. Més tard ens trobem directament a Ulldemolins amb el David C. i l'altre supermecànic d'Espai Bici, el Pepe. Carretera i manta ben dora. Agafem la AP2 direcció Lleida i sortim a l'Albi. Des d'allí una carretera de corves sense fi ens porta fins al petit poblet perdut enmig del Montsant. Abans d'entrar al poble ens trobem amb el riu Monsant que baixa ple i desbordat!!! Quina alegria! veure tanta aigüa! Per fi!! I ja soma Ulldemolins!!! Tots 6 comencem a pedalar sobre les 11 del matí després de fotrens un bon entrepa a l'únic bar del poble que esta obert!! Aquí si que els hi funciona bé això de la llei de la oferta i la demanda!! Més aviat són monopolis! Sobre les 11 ens posem a pedalar. La ruta es curta però amb rampes molt potents. Comencem a baixar fins al riuet del Teix que també baixa amb molta aigüa. Després comencem a remontar paral·lels al riu i amb rampes suaus fins que la pujada cap a Albarca. Poc abans d'arribar al poble ens esperem al Coll d'Albarca. Ja som a 750m. Des d'allà agafem una pista encimentada amb una inclinació bárbara només apta per Titans o per pujar a peu. Anem pujant com podem i en un plis plas i uns quants esbufecs, remuntem els 350m dels cingles de Sant Joan que ens deixen a l'ermita del capdamunt de la Serra, la Mare de Déu del Montsant! Des d'allà unes vistes magnífiques sobre Cornudella, el pantà de Siurana i tota la Vall. Ara ja tenim feta la feina de pujar, i ens toca flanquejar fins a Punta del Peret i Punta Galera per un senderillo estret i a vegades relliscos que ens fa mirar avall amb força respecte. Fem alguns trams a peu i alguns altres amb la bici a l'esquena perquè remuntar els cimets agraida però feixuga. Si més no curteix i tens moooolt bona vista. La baixada promet, ens trobem al pi de no se que, i hem de baixar el desnivell de cop per un caminet estret i pedregos que no te res de ciclable. Després de salvar la primera rampa de superpedregots a peu, ens deixem anar i tot seguit fins a baix. A disfrutaaaar de la super trialera que ens deixa a Santa Magdalena, un "merendero" amb aigua i bancs per agrupar-nos i escoltar el pssssss del neumàtic del David que s'ha escalfat massa i ha dit que prou! Com a mínim li ha deixat disfrutar la baixada com Déu mana! Això se'n diu ser educat! Passem per Sant Antoni, acabem de bixar de nou al riuet del Teix i remuntem fins al poble sense masses problemes entre camps sembrats i moltes roselles. Això és tot per avui. Km: 21 Desnivell: 800m (990m segons la ressenya). Aquí queda la crònica d'una sortida que a priori semblava bufar i fer ampolles, però que tècnicament és exigent i entretinguda perquè a més de pedalar com haureu llegit obliga a estar obert a altres alternatives. I l'encant esta en veure el Montsant verd com un prat!!! Pel que havia plogut, no ens hem trobat gens de fang! Fins una altra!
El passat 11 de maig varem quedar l’Elsa, el Xavi, la Carlota i jo, el David, per anar a fer algo de bici tot xino xano. Desprès de quedar al Fòrum de bon matí com a bons “uecaires”(10h), vam anar a buscar el riu Bessos per resseguir-lo fins a “Santa Quemola de Gramenauer”. Des d’aquí vam enfilar la vertiginosa pujada pels edificis de colors fins al peu del Poblat Ibèric.  En aquest punt comença una pista que ressegueix en gran part el GR92 creuant tota la serra de Marina de punta a punta. Lo guapo és que vas pedalant pel que podria ser una espècie de mirador del Vallès Oriental i el Maresme.  Es podria dir que és una espècie de Carretera de les Aigües però amb una mica més de gràcia, amb pujades i baixades i algun sender molt fàcil de fer i sense cap complicació tècnica.
 Vam resseguir el GR92 fins una mica abans de començar la baixada cap a Argentona, just quan el GR92 es desvia per anar a buscar el coll d’Orrius. Desprès de seguir per una pista que als pocs quilòmetres comença a baixar vam entrar en un sender molt divertit i fàcil que ens va portar fins un torrent sorrenc que desembocava a la carretera d’Orrius a Argentona, i a Argentona va tocar fer parada i fonda. 
Al bar El Centre d’Argentona vam posar a proba la paciència de la cuinera que ens va fer dos entrepans i dos plats combinats a la carta, despreciant per complert el magnífic assortiment que ens oferia.
Un cop amb la panxa plena vam enfilar cap a Mataró resseguint l’antic recorregut del tramvia de Mataró – Argentona. La idea era tornar a Barcelona en bici per la costa però ja se sap que no és bo fer esport amb la panxa plena, o sigui que vam fer cap a l’estació de tren i cap a casa. En total ens van sortir poc més de 50 km amb força desnivell. Molt recomanable!
Hola família! doncs jo al final no he fet la crònica dels Alps del equipo B, però ahir vam anar a fer la Cresta del Sol, a St Llorenç de Morunys, i us en faig cèntims per si us hi animeu a anar-hi. És fàcil i hi ha unes vistes guapíssimes, amb carretera i tot pel mig! i tant l'aproximació i sobretot la baixada també valen molt la pena, és una excursió completa!  Trobareu una ressenya més "científica" al web del madteam, però jo la vaig llegir i em vaig espantar una mica. Es comença amb una aproximació d'una mitja horeta per dins el bosc, el camí és bastant evident, està xafat. La cresta en si comença en un punt on el camí queda encaixonat entre la paret, a la dreta, i un roc molt gros a l'esquerra. Hi ha un spit a la paret de la dreta a mig metre de terra. La sortida és dreta però ben aviat es suavitza i es pot fer molt bé, no calen peus de gat. Les reunions s'han d'anar muntant en els arbres que us anireu trobant, així que cal anar en compte en no voler fer tirades massa llargues.  Hi ha molts trams que es poden fer caminant i sense corda, fet que permet alleugerir el pas, si no es pot fer una mica pesada.  Hi h dos llargs marcats com a IV i IV+ a la ressenya, en realitat són trams curts d'escalada, on els peus de gat poden anar bé, però el + del IV no el vam trobar...es fa molt bé, a més aquests tram si que tenen reunió muntada, i hi ha prous xapes.  Per baixar, cal tornar uns 10 metres enrere del cim i agafar un caminet a mà dreta que va resseguint el que queda de cresta fins a un coll. Al principi és fàcil confondre's i tirar recte cap avall, però no! hem d'anar endavant intentant no perdre altura. Al collet agafem una canal que tira recte avall, és divertit, sobretot si ha estat plovent, com era el cas. una mica més avall hi ha un ràpel de gairebé 30 metres, però per arribar-hi haurem de baixar per un tram d'uns 5 metres una mica compromès on hi ha una corda lligada a un arbre, cal anar amb compte de no relliscar entre aquesta corda i l'inici del ràpel.  Després seguim pel camí i trobarem trams amb ferros rollo ferrata, troncs d'arbre fent de passarel.la...bastant entretingut. i finalment unes escales que ens porten fins la pista, que seguirem per arribar al cotxe.
trobareu més fotos a
Més val tard que mai, així que aquí teniu el resum de com va anar la nostre incursió al Mont Thabor. Divendres 21 vam sortir de Barcelona cap a les 5 del matí. Al final, desprès de les baixes de l’Adrià i en Pere, vam ser el Gabriel, l’Eko, l'Elsa, la Carlota i el David C. Un número de participants fatídic, això ens obligà fer servir dos cotxes... La Carlota i el Gabriel van començar a passar mentre jo recollia a l’Elsa i a l’Eko. El punt de trobada, La Jonquera. El pobre Gabriel no hagués imaginat mai el viatge que li esperava, la Carlota li va fer descobrir l’apassionant món del Geocatching!!!
Unes hores més tard i desprès d'esquivar els intents de la Carlota per jugar a buscar carmanyoles sota les pedres de mitja França, les coses es van començar a torçar, també cal dir que no era d’estranyar. 30 km avanç d’arribar a la fi del viatge va començar a nevar i a cobrir la carretera. Els 15 últims km els vam haver de fer una velocitat ridícula per la quantitat de neu que hi havia a la carretera.
 Un cop al pàrquing, dinar ràpid, fer la motxilla i cap a munt. Vam començar a caminar sabent que arribaríem de nit al refugi, en principi ens esperaven 4 hores per superar 560 m de desnivell, apassionant...
Una hora més tard, veient que no parava de nevar d’una manera insistent, que anàvem molt justos de temps i que la vall era súper avorrida, vam decidir tornar enrere i buscar una “Gite” per resguardar-nos de la nevada. Durant la baixada a la Carlota li van començar a sortir molèsties als peus per causa de les botes, molèsties que la van acompanyar tot el cap de setmana.
Mireu la neu que es va acumular al cotxe mentres fèiem el nostre intent d’aproximació al refugi.
Desprès de voltar durant hores per casi totes les “Gites” del Briançonais buscant aixopluc, vam acabar tots cinc en una habitació d’hotel per tres persones a L’Argentiere. Des d’aquí vull agrair públicament la generositat de l’Elsa, Eko i Carlota per deixar-nos dormi a terra al Gabriel i a mi. Vam fer un sopar clandestí cuinat al terra del lavabo i desprès a fer nones.
Dissabte 22, Tornem al pàrquing amb alguna que altre sortida de carretera sense danys a destacar. Els plans han canviat, ens decidim a rebaixar les expectatives degut al elevat risc d’allaus, la volta al Mont Thabor és perillosa i anem justos de dies així doncs decidim anar cap el refugi du Chardonet. Just avanç d’enfilar cap amunt, va arribar el Comando Ecrins; l’Ari, l’Aina i el Xavi, amb els que ens havíem de trobar el dia anterior al refugi de Drayères. Ells ja porten una setmana donant voltes per la zona.
Pel que sembla, la nostre decisió d'avortar l’aproximació al refugi Drayères, va ser més que encertada, el Comando Ecrins va necessitar 9 hores (com sempre, els horaris dels Alps es calculen amb la formula del doble d'hores més una) per pujar els 560 m de desnivell fins el refugi de Drayères degut a la nevada i les traces que desapareixien.
El Comando Ecrins va decidir anar a provar més sort a Andorra, i nosaltres ens vem enfilar a Chardonet.
 Desprès d’una hora esquiant per unes pistes d’esquí de fons ens vam enfilar per unes traces mig borrades pel mig metre de neu que va caure la nit anterior, l’ambient era immillorable.
 Al cap d’una estona trobem les traces d’una moto de neu que mica en mica ens porten fins al refugi. Mira que llestos, fan l’aprovisionament del refugi a diari i amb moto de neu. Al final l’aproximació al refugi han estat 2:30h.
 Un cop al refugi el Gabriel i jo decidim allargar una mica el dia i anar a veure com li va a la Carlota amb el mal de peus. Per sorpresa nostre la Carlota i la Elsa, que pujaven tot xerrant, estaven molt més a prop del que ens esperàvem. Doncs res, cap amunt un altre cop.
 Al arribar al refugi, un altre sorpresa, el refugi de fusta al mig de la neu és un Alberg-refugi, que resumint vol dir que hem de fer ½ pensió. “Toma ya”. No és que ens queixéssim molt, bé hi va haver qui no li va semblar gaire bé, però de haver-ho sabut avanç deixàvem el sopar, el fogonet, l’esmorzar, etc... al cotxe.
Tret de tot això només dir que l’estada al refugi va ser molt confortable, i el sopar impressionant!
Diumenge 23, El gruix de neu és considerable i el perill d’allaus també. Tot i això decidim sortir a donar una volteta i enfilar-nos a un collet tot i els consells contraris dels guardes.
 La Carlota aquest cop no ens acompanya degut al mal de botes. La sensació d’obrir traça amb aquell gruix de neu és molt divertida, això si, cansa de coll**s.  Al principi comença l’Eko, i sense adonar-nos som el Gabriel i jo els que fem casi tota la pujada obrint traça mentre l’Eko i l’Elsa es disputen la feina de compactar la traça darrera nostre. En un atac de generositat insistim en deixar-los passar per que també puguin gaudir de la sensació d’obrir traça. I així ho fan, i per tal de disfrutar al màxim l’Eko decideix treure-li el màxim suc a les alces, com es va passar el tiu... això va crear un precedent fins arribar al coll. El traçat de la pujada va consistir en buscar l’itinerari menys perillós intentant evitar el perill d’allaus. Un cop a dalt només vam fer una ullada ràpida a les vistes, alguna foto i cap avall que feia un fred considerable.
Si obrir traça de pujada era esgotador, obrir traça de baixada casi ho era més. Havíem de buscar el màxim pendent per poder baixar, ens enfonsàvem tant que la neu ens arribava quasi fins els genolls, de tant en tant havien de parar i comprovar que encara duiem els esquis fixats a les botes, mentre l’Eko afirmava que era impossible caure, anàvem tant enfonsats que la pròpia neu ens aguantava drets, però s’equivocava... quan tocava caure fèiem un cràter immens a la neu i desprès era tota una agonia sortir d’aquest forat.
Un cop el terreny s’ajeia una mica era impossible avançar, la solució? Seguir la traça de pujada, el problema? La velocitat que agafàvem era elevadíssima i si un esquí es sortia de la traça, se’t frenava de cop amb el conseqüent perill de caiguda degut al desequilibri, o sigui que haviem de baixar amb els peus ven juntets a velocitats considerables per la trinxera oberta de pujada, per poder frenar haviem de sortir de la traça amb els dos esquís a l’hora, això si, frenaves de cop. En una ocasió el Gabriel va fer com els astrusos, va aconseguir amagar el cap dins la neu sense doblegar les cames. Tot i això la baixadda va ser molt divertida, però el millor estava per arribar.
Un cop al refugi vam dinar, aquest cop amb menjar del nostre, vam fer la motxilla i cap avall. Començava la part més divertida de la baixada.
Evidentment per baixar havíem de seguir la mateixa dinàmica que abans, seguir la traça de pujada però amb algun handicap, la traça era la de una moto de neu, si, més ample i potser més còmode, però més compactada i agafàvem més velocitat. A més a més cal recordar que el descens aquest cop era per dintre un bosc i que l’opció de sortir per la tangent per frenar es veia molt reduïda a no ser que volguéssim acabar com un honrament d’arbre de Nadal. Molt divertit!!!.
 L’última part del descens va ser per pistes d’equí de fons, mig remant, mig lliscant. A mida que ens apropàvem al cotxe la neu anava desapareixent fins al punt que vam haver de fer l’últim quilòmetre fins el cotxe amb els esquís al coll. Impressionant la manera com va desapareixer tota la neu caiguda dos dies abans.  Un cop al pàrquing ens canviem i tirem cap a Briançon, doncs no!. El fred ha fet estralls a la vella bateria del meu cotxe, així doncs hem de fer us de la força humana per empènyer el cotxe per engegar-lo. Aquest cop la carretera està completament neta de neu.
De baixada anem repassant totes les “Gites” que ens trobem per evitar la feinada que ens va costar trobar un lloc on dormir la primera nit. Al final i desprès d’algunes voltes aconseguim trobar una “Gite” amagada just al costat de Briançon. Un cop instal·lats i dutxats, anem a passejar pel castell de Briançon on hi ha el casc antic. A la “Gite” hi ha de tot per poder cuinar, gas, pots, paelles, etc... és com estar a casa. Desprès de sopar caiem fulminats.
Dilluns 23. Esmorzem i comencem a baixar. Aquest cop se’ns han acabat les escuses per no jugar al Geocaching així doncs que hem de cedir als desitjos insistents de la Carlota d'anar a buscar carmanyoles amagades per les àrees de servei de la autopista A-7.
 La tornada es fa tranquila i a les 20 h ja som a Barcelona havent trobat el cache de la area de servei de Montpeller però sense trobar el de la “Ville Catalane”. Conclusió: hem fet molts quilometres per esquiar molt poc però aquest cop no hi ha la sensació da haver perdut el temps, crec que encara ens ho hem passat prou bé.  Més fotos (+)
Hola! els propers 5 i 6 d'abril ens n'anem a fer esquí de monte per aprofitar aquesta útlima nevada qe ha caigut. Aquí va la info: Zona: Vall d'Aran (així qui vulgui pot anar a córrer pel Bassiero el diumenge) Reunió informativa el dilluns 31 de març a les 20:30 a la UEC de Gràcia. Depenent de la gent que vingui es plantejarà de fer cims fàcils o més difícils. qui no pugui venir a la reunió que avisi perquè caldrà reservar lloc al refugi (està per decidir a quin) Material: esquís (+ pells i ganivetes) o raquetes, piolet, grampons, ARVA + pala + sonda, material típic d'excursions hivernals. Fins dilluns!  La proposta és anar a fer el Carlit el cap de setmana del 12 i 13 d'abril, la idea inicial era pujar per una canal i si les condicions no són bones es faria per la normal. Qui s'apunta? Ursula
 A vore que he estat amb engines i no he fet els deures de penjar l'excursió. La super proposta de cap de setmana santa (és a dir dels 4 dies sants) és:
1- pels desfeinats, anar a fer el mont thabor del 16 al 20 de novembre (diumenge a dijous).
2- pels enfeinats, unir-nos a ells dijous nit, i fer excursions de divendres 21 a diumenge 23 o dilluns 24.
La intensió era fer com un camp base al refu de prariond (http://www.prariond.fr/index.htm) i des d'allà fer varies sortides d'una jornada.
ok, gent treballadora, és factible trobar-nos amb ells dijous nit? pq si acabeu de treballar a les 8 no sé si llavors es pot anar fins allà, cau una mica lluny. Jo no condueixo així q a mi em va bé el que desidiu els conductors. Jo dijous a les 3 plego de treballar.
 Amb l’Elsa havien dit d’apuntar-nos al pla de l’Aina de anar a fer esquí de muntanya per les rodalies del Mont Thabor (briançonais). Al contrari del l’Aina nosaltres només disposem dels dies estrictament festius del calendari. Així doncs que mirant i mirant per el internet al final he trobat aquesta ressenya del madteam que te molt bona pinta.
L’Eko no trigat gaire a adherir-se al pla Thabor, i ara ja som tres.
Qui mes s’hi apunta?
 Suposo que a molt de nosaltres ens cal un babero quan ens mirem imatges com aquestes. I com que fa dies que li tenim moltes ganes a la muntanya nevada... i perquè l'esperança és l'últim que es perd, em ve de gust penjar aquest post! Ara si que fa goig la muntanya!! A veure si dura la neu i a l'estiu ens podem rentar les dents amb aigüa de l'aixeta!! Salut!
Hola a TOTS! Diuen que els musulmans han d'anar un cop a la vida a la Meca no? Doncs nosaltres, els de la UEC,hem d'anar uns quants cops a l'any al Montmell,.... SI!!! Per tal de facilitar-ho, proposem la CALçOTADA+CARNADA del Montmell 2008 a l'àrea recreativa del Montmell. El dia és el següent: diumenge dia 6 d'abril. A l'àrea s'hi accedeix amb cotxe, o sigui que no patiu, no caldrà portar raquetes ni res. En fi, tothom que hi vingui serà benvingut!!! Visca!!! Això sí!!! Només podran participar del tiberi aquells que hagin pujat la muntanya sagrdada!!!! Ja JA JA!!! Els organitzadors, jo en sóc el portaveu, necessitem confirmació d'assistència abans de 29 de febrer, per poder fer les reserves de carn, calçots, vi, escalivada, coques del Lluçanès, llenya, romescu, cafè, alcohol, pilotes de futbol, tancs de cervesa, etc.... Enguany necessitarem una mica d'infrastrucutra perquè això està al mig del camp, rotllo taules, cadires i coses d'aquestes... ja anirem avisant! 29 de MARÇ dia màxim per dir que veniu!!! Fins ara!!! Pere Companys, Desprès d’un sondeig en petit comitè i amb el consentiment del Excursionem-Master, hem decidit posar en marxa el blog oficial de l’excursionem, al menys fins que el Funo i la Munsa es decideixin a fer la versió “pingu”. Aquell qui vulgui pot penjar les propostes Excursionem al blog i que cadascú hi digui la seva al apartat de comentaris. Apart també seria un bon lloc per penjar fotos o adjuntar links del fotoblogs o similars de cadascú, i fins i tot explicar com han anat els Excursionem. Tots aquells que estigueu interessats en poder penjar propostes d’Excursionem, envieu-me un correu i us dono d’alta com a usuaris del blog. Per celebrar el naixement del Excursionem on-line, que millor que un joc? A veure qui reconeix a més gent en la foto de la portada. Sort!! |
|
